PERE BESSÓ

GERRO EXTASIAT SENSE FLORS NI OCELLS

Hi ha un cànter de llum vessada
al territori de l'aigua:
un vessament badat a la gorja dels mots
indesxifrables,
una animeta de llum fosca
a l'ombra del mur dels teus silencis
en flor
que no sana,
creixida d'espurnes en fusta d'ametler
que esquerda el trànsit de la llum
i l'enfeina.
Un sol cànter il·luminat per l'absència onerosa
de la pluja dels milnoms,
del malnom que empra en davallada el faig
ombrívol de la teua inefable, quasibé mística,
escorxada paraula de fang que fou potser cànter,
llum, encanteri...

JARRO EXTASIADO SIN FLORES NI PÁJAROS

Hay un cántaro de luz derramada
en el territorio del agua:
un derramamiento rajado en la garganta de las palabras
indescifrables,
una almita de luz hosca
a la sombra del muro de tus silencios
en flor
que no sana,
crecida de chispas en madera de almendro
que resquebraja el tránsito de la luz
y lo atarea.
Un solo cántaro iluminado por la ausencia onerosa
de la lluvia de los milnombres,
del alias que usa en descenso el haz
sombrío de tu inefable, casi mística,
descortezada palabra de barro que fue quizás cántaro,
luz, encanto...

-Valencia, España-